El Matrimoni Arnolfini (En Directe A La Razzmatazz / 2013)

Per tu l'Índia van ser tres mesos vitals
Per mi van ser noranta dies a l'exili
A les fotos surts tan guapa i tan morena
I jo així amb pinta com de Bonnie Prince Billy
I contemplant el Taj Mahal des de l'últim angle que ens quedava
Em vas fer una pregunta que no em negaràs que tenia mala bava
"Un marajá va perdre la dona i aquest palau li va fer construir
Si ens passés això a nosaltres, què faries tu per mi?"
I no vaig saber què dir

Un any vas dir: "Pel pont de la Puríssima
Creuem l'Atlàntic, anem fins als Estats Units
Un puja i baixa, quatre compres per Manhattan
Que el dòlar ara està per terra i en podem treure profit"
I contemplant un edifici, unes columnes rollo antic
Vas dir: "Caram, som a un lloc mític. Fes una foto: és Wall Street"
A dins un hall ple de pantalles, terra amb parquet, homes i crits
"I per què puja? I per què baixa? On hi ha el secret per fer-se ric?"
I no vaig saber què dir

I et va agafar aquell rampell per la pintura
I vam volar a Viena a saciar aquell desig
Jo el món de l'Art, ho reconec, no puc dir pas que el domini
De l'institut se'm va quedar només, El Matrimoni Arnolfini
I contemplant un Schiele em deies:
"Però mira el traç. Però quins colors!
No pots percebre per la mirada que profund que era el seu dolor?
Fixa't la llum que ben tractada, tot detalls, res perquè sí
A mi m'exalta, a mi em provoca. Digues tu, què et fa sentir?"
I no vaig saber què dir

I després de molt de temps ja ho he trobat, ja sé què dir
Hi ha tres coses que tinc clares amb tots aquests anar-i-venir
Que es forrarà el tio que patenti les abraçades d'aeroport
Són (va, ho diré) les que ara et trenquen
Però que demà et fan més fort
Que l'única veritat arreu que és clara, rasa i pura
És que al pot petit sempre hi haurà poca confitura
I que tornar sempre és la millor part de l'aventura
Tornar sempre és la millor part de l'aventura