El Sastre

Voldria ser sastre
I fer-te un vestit
Però és que sóc un desastre
I no sé pas cosir

Però obriria la caixa
De l'armari petit
I amb un fil i una agulla
Aprendria a cosir

Tot seria més fàcil
Si tu fóssis aquí
I poder prendre mides
Abraçant-te al dormir

Sé que no va ser fàcil
I que els dos vam patir
Ja no puc tornar enrere
Però sé que et puc fer feliç

Era ahir
Quan ens vam conèixer
Jo era un sapastre
Que apreciava només el vestit
Sense veure que el més important
És com vesteixes per dins

Quan et vaig tornar a veure
I ballaves de nit
Entre aquella gentada
A les festes d'estiu

El desig de parlar-te
Em cremava per dins
Vaig fingir que et trobava
I vas somriure i venir

Res d'ahir
Pensem en l'avui
Ja no sóc el sapastre
Que apreciava només el vestit
Ara sé que el que és més important
És com vesteixes per dins

I aquí estic
A la platja de Barcelona
Escrivint mentre es va fent de nit
En aquest banc des d'on veig la llum d'una lluna
Que és plena i que no vol dormir

Sé que sóc el teu sastre
Aquí tens el vestit
Només sóc un desastre
Que va aprendre a cosir