Contradiccions

Sempre pensant en no plorar,
Passar les hores per fer-nos nostre el mar.
Una hora més que ens fa anar tard,
Quan tot es fa extrany.
Tornar a explicar que hem de ser,
Tornar a ser aire,
Tornar a volar els papers.
I quan la lluna ens torni a sentir
Trobarem els nostres camins.
I que ens portin les tempestes
Per conèixer tots els mars,
Unes nits que no s'acabin
Els matins totes lluitant
Per trencar aquelles cadenes
Que no ens deixen respirar.

Som la força del cicló
L'esperança d'aquest món
Som la ona que no es trenca perquè mai troba el seu port.
Som la força del cicló
L'esperança d'aquest món
Mil cançons de matinada,
Som la vida i som la mort
Som la força del cicló.

I com la força de la gent
Ens fa persones la tendresa dels moments
Com quan un riure trenca el gel
I trobar-nos a aquells indrets
I que ens portin les tempestes
Per coneixer tots els mars
Unes nits que no s'acabin
Els matins totes lluitant
Per trencar aquelles cadenes
Que no ens deixen respirar.

Som la força del cicló
L'esperança d'aquest món
Som la ona que no es trenca perquè mai troba el seu port.
Som la força del cicló
L'esperança d'aquest món
Mil cançons de matinada
Som la vida i som la mort.
Som la força del cicló