Ara
🎵 795 characters
⏱️ 2:46 duration
🆔 ID: 10912128
📜 Lyrics
Quan la ràbia és qui guia els meus passos i la incertesa desfà caminars
L'esperança sembla enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt
Quan el gris és l'únic color que dibuixa i omple futurs immediats
És el pànic, l'olor a dolor el que et sembla sentir, el que et sembla palpar
No, no pot ser
Quan de temps haurem d'esperar més
No, no pots més
I saps que tot depèn de tu mateix
Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor engoleix els teus mars
Les mirades semblen no trobar-se perdudes als límits on hem arribat
I quan corres i crides al vent i les llàgrimes omplen de fred els estels
És la ràbia, l'odi i la tristesa les que et fan sentir tantes voltes rebel
No, no pot ser
Quan de temps haurem d'esperar més
No, no pots més
I saps que tot depèn de tu mateix
L'esperança sembla enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt
Quan el gris és l'únic color que dibuixa i omple futurs immediats
És el pànic, l'olor a dolor el que et sembla sentir, el que et sembla palpar
No, no pot ser
Quan de temps haurem d'esperar més
No, no pots més
I saps que tot depèn de tu mateix
Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor engoleix els teus mars
Les mirades semblen no trobar-se perdudes als límits on hem arribat
I quan corres i crides al vent i les llàgrimes omplen de fred els estels
És la ràbia, l'odi i la tristesa les que et fan sentir tantes voltes rebel
No, no pot ser
Quan de temps haurem d'esperar més
No, no pots més
I saps que tot depèn de tu mateix
⏱️ Synced Lyrics
[00:19.15] Quan la ràbia és qui guia els meus passos i la incertesa desfà caminars
[00:25.24] L'esperança sembla enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt
[00:30.60] Quan el gris és l'únic color que dibuixa i omple futurs immediats
[00:35.67] És el pànic, l'olor a dolor el que et sembla sentir, el que et sembla palpar
[00:42.47] No, no pot ser
[00:47.11] Quan de temps haurem d'esperar més
[00:52.98] No, no pots més
[00:58.05] I saps que tot depèn de tu mateix
[01:03.07]
[01:18.51] Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor engoleix els teus mars
[01:23.43] Les mirades semblen no trobar-se perdudes als límits on hem arribat
[01:28.91] I quan corres i crides al vent i les llàgrimes omplen de fred els estels
[01:34.07] És la ràbia, l'odi i la tristesa les que et fan sentir tantes voltes rebel
[01:40.79] No, no pot ser
[01:45.69] Quan de temps haurem d'esperar més
[01:51.19] No, no pots més
[01:56.12] I saps que tot depèn de tu mateix
[02:01.43]
[00:25.24] L'esperança sembla enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt
[00:30.60] Quan el gris és l'únic color que dibuixa i omple futurs immediats
[00:35.67] És el pànic, l'olor a dolor el que et sembla sentir, el que et sembla palpar
[00:42.47] No, no pot ser
[00:47.11] Quan de temps haurem d'esperar més
[00:52.98] No, no pots més
[00:58.05] I saps que tot depèn de tu mateix
[01:03.07]
[01:18.51] Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor engoleix els teus mars
[01:23.43] Les mirades semblen no trobar-se perdudes als límits on hem arribat
[01:28.91] I quan corres i crides al vent i les llàgrimes omplen de fred els estels
[01:34.07] És la ràbia, l'odi i la tristesa les que et fan sentir tantes voltes rebel
[01:40.79] No, no pot ser
[01:45.69] Quan de temps haurem d'esperar més
[01:51.19] No, no pots més
[01:56.12] I saps que tot depèn de tu mateix
[02:01.43]