Estrany Comiat

A poc a poc la llum s'anava apagant
El fred pacient va acomiadant aquell mirar
El foc als ulls d'aquells records tan especials

Quan jugant a barallar-nos i tu em guanyaves
Quan no et feia pessigolles i t'enfadaves
Desgraciada posició d'aquella trucada
Vestigis del que va poder ser i ara és brasa

Frustració i furor de mentida que va suportar
Va decidir que aquell joc s'havia acabat
Ara el vol ja quedava lluny d'aquell fatídic impacte final
De sobte una imatge colpeja el mirall

En el nostre últim instant
Parlar només restava
(Paraules d'odi i ràbia)
En el nostre últim instant
Notava que em trencava

Ara ja no sé ni qui érem
Som dos estranys ben coneguts
Qui ho diria aquelles tardes
Que solíem passar els dos junts

Frustració i furor de mentida que va suportar
Va decidir que aquell joc s'havia acabat
Ara el vol ja quedava lluny d'aquell fatídic impacte final
De sobte una imatge colpeja el mirall

En el nostre últim instant
Parlar només restava
(Paraules d'odi i ràbia)
En el nostre últim instant
Notava que em trencava