Editorial

Sobraran motius per a trobar
tot allò que un dia vam somiar.
Matenint-nos fidels al companys,
al remat sols importa amb qui vas.

Tornem
a la vida del risc, a tornar a patir
el desig, però és el que volem.

No caldran incentius quan sobren
els motius per a tornar a emplenar els papers
de victòries, derrotes, de copes
i coses que okupen el nostre cervell.

És el moment, és el moment.
No som conscients que
el treball i l'esforç arriben a algun lloc
que nosaltres desconeixem.

Amb estima anem fent,
pas a pas fins tornar al moment
on la base ben forta desmostra
que quasi res porta el diari en concerts.

Sobraran motius per a trobar
tot allò que un dia vam somiar.
Mantenint-nos fidels als companys,
al remat sols importa amb qui vas.

S'obri el teló,
em batega el cor.
És la prova de foc
i el tren passa un cop.

Acceptaré el resultat perquè sé de la sort,
però no em rendiré fins donar-ho tot.
L'únic fracàs és no rebre un no,
però no em rendiré si me'l donen tampoc.

Fins a tornar-me boig.
El mínim exigible és la passió.
I no estaré sol,
tindré al costat als companys d'il·lusió.

Per a guanyar l'honor
de poder viure de la nostra suor,
fem valdre el nostre nom
és la prova de foc i el tren sols passa un cop.