Rodolem

Ei tu mira'ns a la cara
dis-mos si venim de l'arrossar,
de la marjal,
o de la punta del xical
o de la lluna més bonica de Mostalla.

Ei tu que és eixe silenci
veges si són dies de callar o d'escapar,
de fer l'amor davant del mar
o d'escopir sobre l'imperi dels imbècils.

Callar és morir
rodolem damunt de les brases
Deixar d'existir
traure les sarpes,
fer foc o fugir.
Callar és morir
rodolem l'arrim tantes voltes
lleones dels cims
traure les sarpes
fer foc o fugir.

Ei tu, cara de pantalla
mira com floreix al teu voltant la teua vall
i tot es torna més real
i pots sentir tots els colors de la batalla.

Ei tu que és eixe silenci
han empresonat la veritat
contaminant tota la gamma de detalls
han reprimit a moltes veus de terra fèrtil.

Callar és morir
rodolem damunt de les brases
Deixar d'existir
traure les sarpes,
fer foc o fugir.
Callar és morir
rodolem l'arrim tantes voltes
lleones dels cims
traure les sarpes
fer foc o fugir.

I entre mig de bells poemes
de la glòria del passat
he trobat aquesta història de la nostra amistat
per si algun dia ens fera falta despertar.

Callar és morir
rodolem damunt de les brases
Deixar d'existir
traure les sarpes,
fer foc o fugir.
Callar és morir
rodolem l'arrim tantes voltes
Roders de la nit
traure les sarpes
fer foc o fugir.

Ves pujant el marge jo t'espere allí dalt
Hem tornat al poble per donar-te la mà
Alumnes de la nit, centinelles rojos
Des del Castell d'Ambra s'escolten les destrals.

Callar és morir...