Ciutat Cansada
🎵 1391 characters
⏱️ 4:20 duration
🆔 ID: 15771691
📜 Lyrics
He tornat amb el temps als carrers de la ciutat cansada
desarmada pel crepuscle i les mirades de gel.
El dia minvant em pessiga les galtes
i tot esdeve gris, foraster, de color de plata
i d'ocres encesos.
La llum dibuixa, neutra, un punt de fuga
i s'oculta de biax buscant caricies impossibles.
La ciutat és mor.
L'avinguda és un mapa de derrotes i passos de zebra
l'horitzó vertical i ferit dels desitjos que s'apaguen i cauen.
La ciutat es mor
cada vesprada.
Es mor un poc
quan torna a casa
i té tanta son.
He tornat amb el temps al carrers de la ciutat cansada
que s'apaga emmig del caos i la barreja d'olors.
La barra del bar del fons triangula les hores
i cauen els estels, presoners,
dins d'un pou de vidre i en tenen pa tot la nit
Desperta encesa la nostàlgia
i me'n puge a les parets
a l'estatura de la lluna
La ciutat és mor.
Presoner de la polis,
d'un semàfor que sempre m'atrapa
la fugida cap a un altre cel
que asserene l'esperança que quede.
La ciutat es mor
cada vesprada.
Es mor un poc
quan torna a casa
i té tanta son.
Ciutat cansada.
Ens perdíem per dins de la ciutat cansada
desarmada pel gel de les mirades
Ens besàvem davant de cada casa
i així és com escapàvem de la nostra presó
Intuïem de nit la lluna i les estreles
dibuixàvem el sol a les finestres
i enteníem l'amor com un got de vi roig
que s'escampa damunt la teua pell.
La ciutat es mor
desarmada pel crepuscle i les mirades de gel.
El dia minvant em pessiga les galtes
i tot esdeve gris, foraster, de color de plata
i d'ocres encesos.
La llum dibuixa, neutra, un punt de fuga
i s'oculta de biax buscant caricies impossibles.
La ciutat és mor.
L'avinguda és un mapa de derrotes i passos de zebra
l'horitzó vertical i ferit dels desitjos que s'apaguen i cauen.
La ciutat es mor
cada vesprada.
Es mor un poc
quan torna a casa
i té tanta son.
He tornat amb el temps al carrers de la ciutat cansada
que s'apaga emmig del caos i la barreja d'olors.
La barra del bar del fons triangula les hores
i cauen els estels, presoners,
dins d'un pou de vidre i en tenen pa tot la nit
Desperta encesa la nostàlgia
i me'n puge a les parets
a l'estatura de la lluna
La ciutat és mor.
Presoner de la polis,
d'un semàfor que sempre m'atrapa
la fugida cap a un altre cel
que asserene l'esperança que quede.
La ciutat es mor
cada vesprada.
Es mor un poc
quan torna a casa
i té tanta son.
Ciutat cansada.
Ens perdíem per dins de la ciutat cansada
desarmada pel gel de les mirades
Ens besàvem davant de cada casa
i així és com escapàvem de la nostra presó
Intuïem de nit la lluna i les estreles
dibuixàvem el sol a les finestres
i enteníem l'amor com un got de vi roig
que s'escampa damunt la teua pell.
La ciutat es mor