A l'estacio

T'he vist com sempre a l'estació, somriure net; avui de nou
Esperes un tren misteriós que ve de lluny, si és que va enlloc
Tothom et sap i, tendrament, et filen anys per a fer-te un temps
Quant de temps

Dius que, a l'andana, no hi ets sol; viuen amb tu ombres i jocs
Ombres d'adéus sense retorn, jocs de petons pels benvinguts
I, a dalt dels arbres més bonics, hi niuen els amors ferits
Per un tren

Que esperen amb tu el senyal de l'arribada d'aire nou
Un gest nou
D'un tren nou
Aire nou
Un tren nou

T'he vist de nou a l'estació i en tu m'he vist, a poc a poc
Buscant un tren misteriós, que ve de lluny, si és que va enlloc
I veig com dormen els adéus, com neguitegen els retorns
Per un tren

Que, finalment, quan la tardor pinta un cel nou a l'estació
Tots esperem el pas d'un tren, que va molt lluny, si ve d'enlloc
Els uns perquè ens arribes tu, els altres perquè se'ns enduu
Aquell tren

Que esperen amb tu el senyal de l'arribada d'aire nou
Un gest nou
Un tren nou
Pas nou
Aire nou
D'un tren nou

T'he vist com sempre a l'estació
Quan la tardor pinta un cel nou