Bellesa morta

I miro al cel d’un blau incert
Abaixo els ulls i m’hi falta aquell verd
Tot cobert de bardisses i espines
Però m’agrada venir de tant en tant
Passejar-m’hi i enyorar, tot estimant
Tot mentre va fugint el sol
Tot l’entorn és d’una bellesa morta
I em deixa una olor tan forta
Que es fa present, que perdura del passat
S’esborren les petjades dels camins
Però no els records que portem dins