Trilla

Trila, trilla, trilla que trilla.
que no hi n'ha una altra
que no n'hi ha una altra
com la meua filla.

Les llums enceses guillotinen privilegis
les primaveres volen lliures al teu pas.
Senyora del carrer, persona del plural
que protegeixes les nostres vides.

Que caiga el rei, que col·lapse la piràmide,
la llei de la plebe que igual les cares.
Les fitxes negres, socarrades
partit de la muntanya, peons i dames.

Quan te'n vas seguint les passes d'Aspàsia
el tauler s'ha transformat en un camp de batalla.
Separant a destall tot el gra de la palla
precipitem les mans
les mans al poder.

I és el partit de la muntanya; peons i dames.
república d'arrel popular.
La música i lletra dels nostres budells
quan badallen
i demostren la gran veritat.
Que ja no queda temps,
som una bala de factors materials,
Foradem les parets irrumpint als palaus;
la llum del dia, la germania
irreducta.

Quan te'n vas seguint les passes d'Aspàsia
el tauler s'ha transformat en un camp de batalla.
Separant a destall tot el gra de la palla
precipitem les mans
les mans al poder.

E non existe màis mapa para a saída
que unha lúcida instantànea do benestar
hai moitas mortes por cada vida
e aumenta o grosor do cristal
dun teito que dixeron que non existia
e cada dia é mais urxente dinamitar.
Separar a lección da ferida
se é que ainda é posíbel frear.

Trila, trilla que trilla...