Prop d'una barqueta

Assentada prop d'una barqueta
Hi ha una nineta que trista plora
Ja fa temps que té el promès fora
I ella pobreta l'enyora
Belles aigües cristal·lines
Torneu-me'l promès nen
Torneu-me'l de llunyes terres
Torneu-me'l, si si, per Déu
Aquest viure, això no és viure
Aquest viure és un turmell
Que si no me'l torneu prompte
Jo em moro d'enyorament
Hores felices vàrem gaudir
Tots junts estàvem en allà el meu jardí
Tranquils sentíem cantar els ausells
Mentre collíem roses i clavells
Un dia la nina quina alegria
Al moment de trobar-se un any madur
La nina se'l llença als seus braços
I ell tan sols li demana un xic d'amor