πr²

Som una de les parts de l'ordre
Del nostre propi desordre personal
Unes vides asimètriques
Buscant la tangent d'una vida rectangular

És simpàtic el reflex de la vida
Quan el temps la fa girar
Sincronitze els meus passos
Amb el tic-tac del teu bategar

El temps que corre
Dibuixant el radi d'un cercle de metall
És curiosa la distància mil·limètrica
Del silenci d'aquest guirigall

Per més que ho intente
No trobe la sentència
No torna l'essència
Als teus moments d'absència

Era tan trist
El meu caminar
Sense el teu alè
I el teu compàs

Per molt que ho intente
No em puc separar
Del teu bategar
Ni el teu tic-tac

Perduts en la derivada enèsima
Les ombres i la seua constant
Pensaments que canvien
De manera exponencial

És senzilla la manera d'entendre
Les matemàtiques personals
Superant tots aquests límits
De la nostra equació espai-temporal

El temps que corre
En l'àrea impresa pel radi i pi al quadrat
És perfecta la línia que separa
El teu univers del meu espai

Per més que ho intente
No trobe la sentència
No torna l'essència
Als teus moments d'absència

Era tan trist
El meu caminar
Sense el teu alè
I el teu compàs

Per molt que ho intente
No em puc separar
Del teu bategar
Ni el teu tic-tac

Era tan trist
El meu caminar
Sense el teu alè
I el teu compàs

Per molt que ho intente
No em puc separar
Del teu bategar
Ni el teu tic-tac